Información
Equipo Nizkor
        Tienda | Donaciones Online
Derechos | Equipo Nizkor       

27sep12


Referèndum, segur


Referèndum, amb o sense l'autorització de l'Estat. El president de la Generalitat, Artur Mas, va defensar ahir que els catalans han de poder decidir el seu futur en una consulta d'autodeterminació encara que el govern espanyol no hi doni el vistiplau. El ministre Alberto Ruiz Gallardón no es va fer esperar: va avisar Mas que ha de complir la llei. Però el president manté la determinació que, si Madrid no s'hi avé, "s'ha de fer igualment". Quan? Si pot ser, durant la pròxima legislatura.

El debat de política general es tancarà aquesta tarda amb l'aprovació d'una resolució pactada entre CiU i ERC que insta el govern a convocar-la "prioritàriament" durant els pròxims quatre anys. Serà el colofó de tres dies de debat en què els partits ja han definit quins papers volen tenir en les eleccions del 25 de novembre. Uns comicis molt polaritzats entre els partidaris i els contraris de l'estat propi i en què el PSC vol assumir la complicada empresa de presentar-se com a tercera via: l'opció per als federalistes que no hagin perdut l'esperança d'entendre's amb Madrid.

Després de dies de negociació, al vespre va ser un adverbi el que va desencallar l'acord entre CiU i ERC. També l'avalarà ICV-EUiA, encara que no es va avenir a signar-lo. Es tracta d'una fórmula intermèdia entre la posició inicial de la federació, que no era partidària d'encotillar excessivament el procés en el temps (Mas avisa que els terminis no dependran només de Catalunya), i la dels republicans, que buscaven un compromís ferm per celebrar-lo el 2014.

"No hi posaré cap pausa: si es pot fer en una legislatura, millor", va garantir Mas, des del faristol, al republicà Joan Puigcercós. ERC ja és la principal aliada dels nacionalistes en el procés que s'acosta. De cara al 25-N els republicans intentaran erigir-se com a garants de l'exigència nacional de Mas. Fonts del partit d'Oriol Junqueras indicaven que l'acord parlamentari pot ser la base del programa de mínims conjunt amb què es podrien presentar als comicis totes les forces del sí. Però si una cosa va deixar clara ICV-EUiA és que davant la proximitat de les eleccions vol marcar distàncies amb CiU, tot i les coincidències en el terreny nacional, que inclouen la defensa del referèndum.

Joan Herrera intentarà que el debat preelectoral també pivoti sobre les retallades i les polítiques socials. En vista d'una hipotètica caiguda del PSC a les urnes, aspira a visualitzar-se com la nova alternativa d'esquerres majoritària. Herrera tempta l'electorat desillusionat per la tebior nacional dels socialistes -alhora immersos en una crisi de lideratge i encara sense candidat- i l'aposta de Junqueras per posar l'accent sobre la independència i no sobre l'esquerra que li dóna nom.

Els de Pere Navarro han entrat en el debat del dret a decidir. Però tan sols avalaran una consulta que disposi de l'autorització de l'Estat. Els socialistes proposen "promoure les reformes necessàries" perquè hi hagi un referèndum "acordat en el marc de la legalitat". A més, amb la tercera via federalista, el PSC s'allunya de l'electorat unionista. Aquest és justament el vot que el PP ja prova de posar-se a la butxaca, rivalitzant amb Ciutadans. Alícia Sánchez-Camacho marxa a la recerca del vot espanyolista i més vulnerable al missatge de la por. La líder catalana dels populars avisava els pagesos i ramaders que perdran ajuts europeus si Catalunya s'independitza.

Mas, però, nega les sentències apocalíptiques de Sánchez-Camacho. El govern sosté que el procés català no té precedents a la Unió Europea perquè encara és una incògnita com es desenvoluparà la convocatòria del referèndum escocès. El president creu que el món haurà "d'escoltar" per força el pronunciament democràtic dels catalans. Perquè ni Espanya ni l'Europa de les "nacions" poden caure en l'amenaça. La radicalitat democràtica: és la carta amb què juga Mas als ulls de la comunitat internacional, que ja observa Catalunya. Ell -va dir- és tan sols un "instrument": el líder que vol encapçalar la transició cap a l'estat propi, el que assumirà la "responsabilitat" si, en el pitjor dels casos, fracassa. L'obsessió de Mas és que Catalunya no cometi els errors del Quebec: el referèndum s'ha de fer per guanyar-lo.

"Catalunya no farà cap disbarat"

En espera que CDC i UDC acabin de tancar el programa electoral pel 25-N, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida deixen entreveure les primeres diferències de concepció sobre l'anomenada transició nacional. Mentre que Mas defensava ahir des del Parlament que el referèndum s'haurà de celebrar encara que el govern espanyol no l'autoritzi, Duran va garantir que el govern de la Generalitat no incomplirà la legalitat espanyola. "No farem cas omís de la llei, el que ha dit Mas és que cal dialogar amb les institucions", va assegurar el líder dels socialcristians en declaracions a la SER.

Duran també va remarcar que no és el mateix la defensa de l'autodeterminació que la independència. "Jo puc defensar un referèndum i apostar per una fórmula que convisqui amb Espanya", va precisar. El secretari general de CiU va admetre que ell i els convergents parlen "llenguatges diferents" quan s'aborda el referèndum. El president del comitè de govern d'Unió subratlla que existeix el límit infranquejable de la cohesió social. En el seu congrés, a més, els socialcristians van refermar l'aposta confederal per treballar "junts" amb Espanya reconeixent una "sobirania" catalana que ara no és en la Constitució. "Catalunya no farà cap disbarat", va dir.

[Font: O.A.-Etxearte/ M.Bataller, El Punt Avui, Barcelona, 27sep12]

Tienda de Libros Radio Nizkor On-Line Donations

DDHH en Espaņa
small logoThis document has been published on 28Sep12 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes.