Equipo Nizkor - Un jutge envia a l'Audiència Nacional la cúpula dels Mossos per sedició.

El jutjat d'instrucció 3 de Cornellà de Llobregat s'ha inhibit a favor de l'Audiència Nacional en la causa que instruïa sobre l'1-O en considerar que hi ha indicis d'un presumpte delicte de sedició contra vuit comandaments de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Concretament, els comandaments que apareixen en la sentència del jutge que van elaborar les pautes d'actuació durant el dispositiu per impedir el referèndum van ser el llavors major Josep Lluís Trapero -que ja està sent investigat per la Audiència-, els comissaris superiors Ferran López -actual cap del cos- i Joan Carles Molinero; uns altres dos comissaris, dos intendents i la cap d'assessorament jurídic.

El jutjat, que dona per conclosa la instrucció, creu que la cúpula dels Mossos presumptament va cometre un delicte de sedició amb les "pautes d'actuació" d'obligatori compliment per a tots els seus membres que perseguien la seva incapacitat i inacció per tal de permetre la celebració del referèndum d'independència, segons el TSJC.

Pensat per naufragar

Citant la Guàrdia Civil, el jutge diu que el dispositiu sabien que "naufragaria" i, d'aquesta manera, efectivament no van ser efectives i van permetre les votacions. El jutge, que estava de guàrdia el cap de setmana de la votació, va obrir d'ofici unes diligències d'investigació per l'actuació de la policia catalana i va requerir fins a tres vegades els noms dels responsables del document, va demanar informes a la Guàrdia Civil i s'ha basat en les interlocutòries del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i de la jutgessa Carmen Lamela, de l'Audiència Nacional, així com en les declaracions a l'Audiència Nacional del màxim coordinador de l'operatiu policial, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i dels diversos comandaments dels Mossos, i declaracions públiques de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

En el seu dur escrit, el jutge recrimina als Mossos que no activessin els agents antiavalots de la Brimo i les ARRO, que fins i tot els deixessin fer festa o permís, que només treballessin 7.000 agents dels 17.000 totals, quan en unes eleccions habituals treballen uns 12.000 agents. També creu que la policia catalana hauria d'haver impedit que la ciutadania entrés als col·legis electorals dies abans de la votació i que els haurien d'haver tancat i encerclat tot el cap de setmana.

Crítica al dispositiu

Igualment, critica el dispositiu policial perquè els agents a peu de carrer a cada col·legi havien de passar molts filtres de comunicació per poder demanar ajuda. Així, considera que el dispositiu estava pensat per enviar dos agents de seguretat ciutadana a cadascun dels 2.259 col·legis electorals, en comptes d'intentar tancar els grans centres de votació. "Les pautes d'actuació previstes eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació", afirma, i afegeix que "el disseny realitzat per la prefectura dels Mossos es va dirigir directament i immediatament a evitar el compliment de l'ordre del TC i del TSJC, camuflant aquestes intencions sota l'aparença d'una preferent aplicació dels criteris de congruència, oportunitat, proporcionalitat, pau social i convivència"

De fet, el jutge retreu als Mossos que interpretin les ordres judicials en comptes de complir-les estrictament. "A la policia judicial li correspon complir les ordres dels jutges, no valorar-les", conclou. Per últim, assegura que és sospitós que el document de pautes no anés signat per cap comandament en concret, sinó per la "prefectura", i que costés tant que li diguessin qui l'havia elaborat.

28mar18

Un jutge envia a l'Audiència Nacional la cúpula dels Mossos per sedició

[Font: Nació digital, Barcelona, 28mar18]

Información
Tienda \| Donaciones online Derechos \| Equipo Nizkor