Información | ||
Derechos | Equipo Nizkor
|
10nov17
"Ni un pas enrere" deia Forcadell
Carmen Forcadell i els cinc membres de la Mesa del Parlament "han assumit la intervenció derivada de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució". És més, "o bé renuncien a l'activitat política futura o -els que volen seguir ejerciéndola- ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional".
El que vol dir és que tot el que ha succeït al llarg d'aquest temps ha estat una farsa de dimensions monumentals, que han enganyat als que creien que això era com cantar una cançó de Llach i tots cap a casa.
Per què el canvi d'opinió sobtat de tots ells? Per por a acabar a la presó? És evident que sí. Però per arribar a aquest punt alguna cosa ha hagut de succeir entre mig que no han explicat. ¿Pacte? Què més coses? Com diria un anunci de la tele d'una coneguda marca de tomàquet, "Guate, aquí hi ha tomàquet".
"Ni un pas enrere", deia en els auditori Forcadell per seguir alimentat a la ciutadania lliurada a la causa i, de cop i volta, canvia d'opinió i "on va dir dic ara diu Diego". Això és el més desconcertant que s'hagi vist, diran els abnegats ciutadans que s'han lliurat en cos i ànima a la causa. Què causa?
Això és com un exèrcit que ha perdut la guerra i al final cadascú va a la seva amb el crit "campi qui pugui". Però és que hi ha ex membres del govern, com el vicepresident Junqueras, a la presó.
Amb l'expresident Puigdemont i els restants exconsellers fugits a Brussel·les, on estan fent el ridícul més espantós i disparant contra tots els països europeus per no donar suport als seus "justes" reivindicacions. Són tres estampes diferents d'un mateix problema: la bogeria d'un govern i una part del Parlament d'atemptar contra l'estat de dret, les seves lleis i l'Estatut.
Els que estaran com una moto són els que segueixen a la presó, ¿o hi haurà un altre pacte per treure'ls ?. Desconcert entre els fugits, ¿pacte també? Per al ciutadà del carrer tota aquesta situació no és comprensible, només ho és per als que estan ficats en la història.
La veritat ara mateix no es va a conèixer, com sol succeir, mentre la justícia, que és "independent" i diuen que és cega perquè porta una bena als ulls i la seva explicació és: "la justícia no mira a les persones, sinó als fets ". Doncs caldrà creure-s'ho, o no?
I com diria un bon amic meu i ara què? No crec que això quedi aquí, perquè els que s'han quedat amb els carrers no estaran disposats a deixar-les ia més el cabreig que els van a agafar és dels que fan història. Van a interpretar que els han pres el pèl. Ells, que han anat empenyent a tots per arribar al precipici, ara resulta que fan un pas enrere i no volen suïcidar-se.
El trist de l'assumpte és que la decisió de tornar a la legalitat no l'hagin pres abans i així haguessin evitat la fractura social, la marxa de les empreses i haver tirat per terra la ubicació de l'Agència Europea del Medicament i tantes coses més.
Qui aixeca el país ara? Els de sempre, si és que això acaba aquí.
[Font: Catalunya Press, Barcelona, 10nov17]
This document has been published on 10Nov17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |