Información | ||
Derechos | Equipo Nizkor
|
28ago17
JxSí i la CUP aprovaran abans de l'1-O la llei de transitorietat jurídica i «fundacional de la República»
"Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República". Aquest és el nom concret de la norma que haurà de regir Catalunya en cas de victòria del "sí" en el referèndum de l'1 d'octubre. Els encarregats de presentar-la públicament han estat Lluís Corominas i Jordi Orobitg, de Junts pel Sí, Benet Salellas i Gabriela Serra, de la CUP. "Volem que els partidaris del sí tinguin clar quin escenari s'obre", ha indicat Corominas. La norma entrarà aquest mateix dilluns a registre i s'aprovarà abans del referèndum de l'1 d'octubre.
Segons el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, l'independentisme "està exercint la democràcia", i la llei fundacional el que fa és "legitimar" el procés. El contingut de la llei de transitorietat ha estat guardat amb un enorme secretisme per part de Junts pel Sí i la CUP. Els diputats de la majoria independentista han estat citats aquest matí al Parlament per tal de conèixer els detalls de la norma abans que es presentés públicament.
"Avui sabem els efectes del sí", ha reiterat Corominas, que ha destacat la "seguretat jurídica" del procés i la "transparència". "Falten 35 dies per votar, un període llarg per saber les conseqüències del vot", ha indicat el dirigent sobiranista. "Després de l'1-O, si guanya el sí, es crearan les institucions i naixerà la República catalana", ha puntualitzat Benet Salellas en el seu torn d'intervenció.
El debat previ del tràmit
La presentació anirà acompanyada del registre del text. Malgrat tot, els seus impulsors no han volgut donar detalls de quin mètode s'usarà per aprovar la llei durant les properes setmanes, ni en quins terminis, més enllà de la data límit del referèndum. "No hi haurà cap vacil·lació, cap debat o l'enèsim capítol processista", ha destacat el diputat de la CUP Benet Salellas. De fet, els anticapitalistes havien defensat que la norma s'aprovés abans de l'1-O precisament per tenir clar com actuar a partir de l'endemà de la votació, mentre que alguns sectors del PDECat no ho veien tan clar.
En el cas de la llei del referèndum, la presentació pública -4 de juliol- i l'inici de la tramitació -31 juliol- es va dilatar en el temps en paral·lel a l'aprovació de la reforma del reglament del Parlament, que havia de facilitar la desconnexió exprés. Estava previst que la llei de l'1-O fos inclosa en l'ordre del dia de la reunió de la mesa del 16 d'agost, però encara no hi ha data concreta. Una de les opcions és que la norma de la consulta vinculant entri al Parlament com un decret llei del Govern, tot i que fa unes setmanes això estava descartat.
L'independentisme fa setmanes que debat la millor manera de tramitar la llei de transitorietat. ERC, la CUP, Demòcrates i les entitats sobiranistes -Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- sostenen que cal aprovar-la abans de l'1 d'octubre, però el PDECat s'hi oposava. Finalment, però, rebrà llum verda durant el setembre.
[Font: Par Oriol March i Roger Tugas, Nació digital, Barcelona, 28ago17]
This document has been published on 29Aug17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |